1. |
L'ofici i el benefici
02:57
|
|||
|
Cada cop que he de marxar
vull que em clavis en una creu amb velcro.
Amb velcro i un filferro, per si canvio d’opinió.
Que sempre em costa molt
fer l’equipatge i dormir sol
però és tan divertit.
El rellotge de l’hotel
diu que és molt tard per poder tornar enrere
però el Guille no té són i a mi em recorda al Berenguer
que mai en tenia prou
i feia que no em sentís sol
a Zurich o a Madrid.
Però hi ha una llei no escrita
que diu que hem de resistir
i ho hem triat, ja ens avisaven
de que els nostres oficis
són plorera a mitja nit
i ansietat.
I no mentien.
La força de la costum
m’ha fet omplir per dos la cafetera,
i sé que és culpa meva, que he oblidat que tens assaig,
però hauré d’esmorzar amb el gos
i només 5 minuts pels dos
abans de marxar a Sant Feliu.
Però hi ha una llei no escrita
que diu que hem de resistir
i ho hem triat, ja ens avisaven
de que els nostres oficis són plorera a mitja nit
i ansietat.
I no mentien,
però es van deixar
que entre totes les feines
no hem pogut triar millor.
Però hi ha una llei no escrita
que diu que hem de resistir
i ho hem triat, ja ens avisaven
de que els nostres oficis
són plorera a mitja nit
i ansietat.
I no mentien
en que els nostres oficis són insomni per estrès
i maldecaps.
|
||||
2. |
Discos ratllats
01:48
|
|||
|
Com un suïcida
a qui porten de pícnic al pont de Vallcarca
jo no hi puc fer massa res.
Vas decidir marxar a on
ningú fos prou aprop per intentar ajudar-te
i posar-te del revés.
I és veritat
que potser tots tenim part de responsabilitat
però ara se’m molt difícil
trucar i preguntar-te com estàs.
Quan vam frenar i no trobaves ningú
que seguís el teu ritme
et liaves sense gent.
Entre demanar ajut als que erem al voltant
o autodestruir-te
vas escollir malament.
I és veritat,
potser érem massa joves
per saber-ho gestionar
però ara em fa una mandra horrible
enviar un trist missatge per Nadal.
Ningú ho podia preveure,
eres l’enveja de tots.
I ara encara tinc discos ratllats
que mai vaig pensar a tornar-te.
|
||||
3. |
Homenatge Pòstum
02:26
|
|||
|
Ramon Llull està molt bé
però sóc més de Rodoreda.
Ja s’acaba l’any Vinyoli,
ingresseu-nos la pagueta ja.
De Miquel Martí i Pol
ja es pot fer un homenatge.
Prepareu la subvenció
que en Lluís Llach va curt de pasta, i jo
Si no es mor cap poeta
no puc pagar la hipoteca,
si no es mor cap escriptor
que es prepari el Quim Monzó.
Verdaguer no sé qui és
però en deu ser el bicentenari,
per recitar El Canigó
fan cua artistes precaris.
De Víctor Català farem
musicada una lectura.
L’any que ve és l’any Carner,
ja tinc feta la factura, i jo
Si no es mor cap poeta
no puc pagar la hipoteca
si no es mor cap escriptor
que es prepari el Víctor Amela.
No sé ni quants anys farà
de la mort de l’Estellés
però en faran un recital
Maria Arnal i Marcel Bagés.
Si no es mor cap poeta
no puc pagar la hipoteca,
si no es mor cap escriptor
que es prepari el Quim Monzó.
Si no es mor cap poeta
no puc pagar la hipoteca,
si no es mor cap escriptor.
|
||||
4. |
No sento res!
01:17
|
|||
|
El primer cop
que vaig veure No More Lies,
em vaig passar tres dies
amb el cap com un timbal.
Jo era només un nen
però vaig veure el camí,
que allà era on pertanyia
i que m’havia de comprar uns taps.
I ara quan trepitjo l’Atzavara
recordo la teva cara
i veig que ens hem fet grans
i seguim fent el mateix.
Dormint en sofàs
i perdent el temps.
El següent cop,
crec que abans tocava jo
després vaig conèìxer Mendra,
Les Cruet o els Bonestorm.
Al Sucre com cada cada any
abraçant els FP,
els Sirles o el Roger,
Meconio i els Please Wait també.
I si hi ha un grup nou que ve de gira
m’escaquejo de la vida
i vinc aquí al davant.
I et trobo a tu també,
fent torns de barra
i fregant després.
Malgastant temps,
salut i diners.
|
||||
5. |
||||
|
Visc una vida, si més no, provisional
no m’ha agradat mai la idea de ser formal
segueixo, com sempre, anar tirant.
Els temps passa i la distància es fa més gran,
tots tenen fills, dona o s’estan hipotecant
i jo segueixo, com sempre, anar tirant.
Al barri tothom em mira malament,
em sento tan sol en un món que ara és tan diferent
del que jo recordo en el seu moment.
I a tu que fa temps no t’importava
el que pogués passar.
Voldria que un cop més
em tornessis un somriure i em diguessis
que tot s’arreglarà.
No sé francès ni reparar un televisor,
no tinc calers ni “targeta de El Corte Inglés”
i penso que no serveix per res.
No sóc perfecte ni ho tinc intenció de ser
i cada cop que bec massa et prometo que canviaré
però no puc seguir fent aquest paper.
I a tu que fa temps no t’importava
el que pogués passar.
Voldria que un cop més
em tornessis un somriure i em diguessis
que tot s’arreglarà.
La maduresa està intoxicant el cap
dels que sortíem fins al matí
a menjar-nos la nit
però això ara és així
no us n’heu de penedir.
No us n’heu de penedir.
Que tot s’arreglarà.
|
||||
6. |
Moltes gràcies
02:32
|
|||
|
Gràcies, moltes gràcies per venir,
crec que mai us ho podré agrair.
Gràcies, moltes gràcies per ser aquí,
però em temo que ja va arribant
l’hora d’anar a dormir.
Segur que teniu fills o néts
que no tenen els deures fets,
o podeu anar a emprenyar
als cambrers del Pacha.
Si no teniu res més a fer
us podeu apuntar a Macramé,
però a mi no em demaneu cap bis
perquè no ho tinc previst.
Gràcies, moltes gràcies per venir
crec que mai us ho podré agrair.
Gràcies, moltes gràcies per ser aquí,
però em temo que ja va arribant
l’hora d’anar a dormir.
Si no teniu vida social
baixeu-vos Tinder o Instagram
però hauríeu de fer-vos-ho mirar
per venir aquí pagant.
Gràcies, moltes gràcies per venir
crec que mai us ho podré agrair.
Gràcies, moltes gràcies per ser aquí,
però em temo que ja va arribant
l’hora d’anar a dormir.
|
||||
Discos Pinya Barcelona, Spain
DIY // Punk // Amiguisme
DIY // Punk // Friendship
Barcelona
If you like Nou testament, you may also like:
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Sistema Total De Liberación MLP
by Anarquía Vertical
The great La Vida Es Mus label delivers another batch of maniacal hardcore, with knotty time signatures and angrily barked vocals.
go to album
Manic, twitchy, highwire punk rock from The Hipshakes, available in lovely magenta vinyl.
go to album
Specializing in bright, sunny "bedroom rock español," this Brooklyn singer-songwriter puts a unique spin on lo-fi music.
go to album
This Baltimore group rough up post-punk with dark post-hardcore riffs and chaotic choruses, never losing a fine-tuned sense of melody.
go to album
Colossally good New Wave out of Portland, with the nerviness of Kleenex poured into hooky pop songs.
go to album
The Corruption of What Cheer?
by Jane Doe Ensemble
Restless, agitated no wave for modern times built around razor-sharp guitar and roiling percussion from Jane Doe Ensemble.
go to album
