1. |
Fins avui
01:46
|
|
||
|
Avui farem del present el passat que no va ser,
confrontarem les decisions que mai vam prendre,
forçarem casualitats que no van tenir lloc,
fins avui.
Va passar, hi vam ser, però només de costat, els ulls en altres direccions.
Hi vam coincidir, un passat comú, on mai no ens vam trobar,
fins avui.
Avui que hem trobat com plegar el temps.
El passat que no va ser
convertit en present,
sacrificat a un futur que no serà.
Fins avui...
|
||||
2. |
Punt de fuga
01:41
|
|||
|
He trobat el punt de fuga més enllà dels angles morts, el passadís secret al final del cul de sac.
Un lloc on l’oxigen es mastega, i no hi ha cap finestra que doni al cel obert.
He dibuixat un mapa al sostre de l’habitació, camins per recórrer muntanyes per creuar
Abans que caminar a cegues, ho faré per un lloc que m’he inventat
He volgut cantar balades però al final:
són crits d’auxili, plans de fuga i contraatacs.
He sabut que els soterranis són golfes a l’inrevés,
i els edificis tombes del que mai farem.
Abans que caminar a cegues
Ho faré per un lloc que m’he inventat
|
||||
3. |
M'enganyo a mi mateix
01:21
|
|||
|
Podria sortir al carrer i saludar a tothom amb qui em creués, i abraçar-los.
Dir-los que estar viu és fantàstic encara que mai ningú els ho hagi deixat triar.
Però soc mal mentider i segurament m’encallaria,
I pensarien pobre boig aquí enganyant-se a si mateix.
I no sé què en penses tu, però jo ho tinc bastant clar, si no m’enganyés mai sortiria de casa.
M’enganyo a mi mateix per seguir endavant
M’enganyo a mi mateix per no cremar-ho tot.
|
||||
4. |
Fingim
01:56
|
|
||
|
Dius ja està, fins aquí, tornem a casa,
però no ens movem.
I passen hores, passen anys, dius me’n vaig però no te’n vas.
I jo tampoc
Fingim que no sentim que el terra s’ha mogut.
Fingim que no veiem les flames arreu.
Fingim que no morim amb cada cançó trista.
Fingim que ja hem tornat cadascú al seu món.
Però no hi ha casa, ni planeta, on em pugui refugiar,
perquè tu ets aquí dins i sé que no te’n vols anar.
Dius me’n vaig però no te’n vas, ni jo tampoc.
|
||||
5. |
Raül
02:02
|
|||
|
Sabies que seria l’últim cop, però no ho vas dir.
La barbeta alçada, l’adeu d’un crit, com sempre,
i les dues mans al volant.
Ens vas deixar tranquils fent-nos creure que tot estava bé,
que ho havies superat.
Però en la solitud del teu pis buit, no ho vas poder suportar,
i et vas agafar a una decisió, que ja havies pres molt abans.
Vas dir visca la mort triada, només vull descansar en pau.
Vas dir visca la mort triada i et vas matar.
|
||||
6. |
Massa personal
02:00
|
|||
|
Tot el que voldria dir-te, potser t’incomodarà,
però no cal que t’espantis, ni que em prenguis per un boig.
Pots anar-te’n a la barra, dir-me que has d’anar a pixar,
contestar a una trucada o sortir pitant.
No són retrets ni són mentides, només és massa personal.
Diré coses que no fan gràcia, ni tenen gaire interès.
T’explicaré la merda que em passa i que ningú vol escoltar,
però que em cal posar en paraules, de tan en tan.
No són retrets ni són mentides, només és massa personal.
|
||||
7. |
De lluny
02:16
|
|||
|
Deixa-ho anar, deixa’m anar,
saps que no et vindré a buscar.
Ni aquesta setmana, ni aquest any,
perquè estic atrapat.
Tampoc no penso dir-te adéu, ni esperar a veure’t quan ens creuem pel carrer.
En tinc prou amb ser-hi, de lluny és bonic.
No m’has vist marxar, però estic a un altre lloc,
retinc l’error i en faig un món.
Si me’l miro des d’aquí el puc estimar,
i ja no em sento atrapat
Tampoc no penso dir-te adéu, ni esperar a veure’t quan ens creuem pel carrer.
En tinc prou amb ser-hi, de lluny és bonic. De lluny és més bonic.
|
||||
8. |
Crits al cor
01:26
|
|||
|
Sembla una casa però no ho és.
Sembla una trampa i potser ho és.
Em manté pres i em xucla el temps.
Em bufa crits al cor,
tempestes i focs,
que escampen pors on només hi hauria de ser jo
|
||||
9. |
Intermediaris
01:43
|
|||
|
Algú ha cavat un pou un solies estar tu,
i per poder-te abraçar, necessito una politja.
|
||||
10. |
Vides paral·leles
01:57
|
|||
|
Quan torni a sortir els sol espero estar molt lluny,
i si no entenc què ha passat, almenys saber-ho portar.
Alguna cosa ha canviat, perquè vaig permetre que ho fes,
i jo encara no he entès res.
Però ara tinc una melodia més
per combatre el pas del temps.
No tinc por ni estic trencat, però tampoc puc ignorar
que quan arribi el matí, tot això serà el passat.
Ni preveure ni resistir,
només saber que ara és de nit
i que les vides paral·leles,
recomencen cada matí.
|
||||
Discos Pinya Barcelona, Spain
DIY // Punk // Amiguisme
DIY // Punk // Friendship
Barcelona
If you like Per no cremar-ho tot, you may also like:
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Sistema Total De Liberación MLP
by Anarquía Vertical
The great La Vida Es Mus label delivers another batch of maniacal hardcore, with knotty time signatures and angrily barked vocals.
go to album
Manic, twitchy, highwire punk rock from The Hipshakes, available in lovely magenta vinyl.
go to album
Specializing in bright, sunny "bedroom rock español," this Brooklyn singer-songwriter puts a unique spin on lo-fi music.
go to album
This Baltimore group rough up post-punk with dark post-hardcore riffs and chaotic choruses, never losing a fine-tuned sense of melody.
go to album
Colossally good New Wave out of Portland, with the nerviness of Kleenex poured into hooky pop songs.
go to album
The Corruption of What Cheer?
by Jane Doe Ensemble
Restless, agitated no wave for modern times built around razor-sharp guitar and roiling percussion from Jane Doe Ensemble.
go to album
